AMOR NO CORRESPOST

 Aviat farà un any que et conec i no entenc què m’ha pogut arrossegar fins aquí. Si enllaço totes les hores que he estat amb tu, ferien un dia sencer al teu costat. Potser sóc massa enamoradissa però amb tan sols 15 anys m’he enamorat de tu. Sé que estic en plena adolescència, però ningú pot arrancar-me aquesta bogeria de veure’t setmana darrere setmana. Mai m’has arribat a dir, ni jo m’he atrevit a preguntar-te la teva edat, però crec que rondes els 26. Són 11 anys de diferència que potser ara es veuen, però qui se n’adonarà quan jo en tingui 62 i tu 73? No diuen que l’amor no té edat?

Desesperada buscant algú que em salvés d’aquell desert de números i d’equacions, vas aparèixer tu, entre aquelles franques rialles i unes intenses mirades de concentració.

Suposo que per a tu era tan sols una alumna o potser una criatura que encara havia de descobrir món, però per a mi eres el meu heroi. 

No puc oblidar aquella trucada, aquella trucada que va posar punt i final a les meves fantasies. En un mes Madrid t’esperava. I vaig recordar aquelles paraules que vas dir quan ja s’estava ponent el sol: "Blanca, qui és valent surt de casa, qui no ho és es queda on és”.

Quan tornaves al poble, ja fos per Nadal o a l'estiu, el meu cor em deia que havies tornat, respirava la teva escalfor. I contava amb tots els dits de la mà els dies que faltaven perquè tornessis a desaparèixer uns mesos més. Aquella sensació de sentir-te tan a prop però a la vegada tan lluny, em feia caure afligida en un mar de dolor. Les melodies tendres, les ciutats que havíem descobert entrellaçant paraules, els números que formaven aquelles operacions impossibles de resoldre, les nostres mirades… tot em recordava a tu. 

Però sóc jo la que viu amb aquest secret que mai et podré confessar, hauré d’aprendre a adormir-me amb les fantasies que he imaginat, pensant que mai trobaré algú com tu. Perquè sempre seràs el meu primer amor no correspost que guardaré entre les llàgrimes de la pubertat.