Potser ha arribat el moment de desfogar-me en un trosset de paper encara
que sigui petit, en tindré suficient per escriure allò que m’amoïna. I em
pregunto, com ens estem tornant? Gent desagraïda, entristida, sense motivació, abatuda,
sense amor, afligida, sense paraules, celebrant tradicions descafeïnades, …
Si us plau, què estem fent ?
Cadascú té el seu caràcter però és incomprensible entendre on volem
demostrar arribar. Si comparem les generacions que nasqueren fa unes dècades amb
les del segle XXI, no puc idealitzar els adolescents d'avui dia en un futur.
I aquestes paraules s'han repetit mil vegades en articles de premsa, en entrevistes televisives, en discursos
polítics, ... però tot segueix igual, ningú mou cap dit per innovar, serà que
ja ens està bé? On s’han arruïnat els Bon dies i els somriures que despertaven aquell
positivisme cada matí ? Em comprometo anar-los a buscar si sé on s’han
perdut. Potser ens hem cansat de ser educats i preferim refugiar-nos darrere pantalles
que ens dominen gairebé les 24 hores del dia. Sí, aquí darrere som extremament valents, ens atrevim a publicar fotografies
de “postureig” amb les modèliques motivacions:
“Vive cada día como si fuera el último” i jo em demano, i aquesta frase a qui es dirigeix? Vols influenciar
als que t’envolten a fi que segueixin el teu estil de vida? Si t’has
atrevit a publicar aquestes paraules és perquè deus ser un gran exemplar a seguir. Doncs aquest comportament que estem adoptant és pèssim, quina bassa de malsons viuríem si visquéssim els
nostres últims dies així no? Tothom anant a la seva, tornant-nos cada vegada més
individualistes, sense crear unió, sense comptar amb ningú.
Som cares apagades, com bombetes sense llum ni idees. Adolescents ganduls,
només amb ganes de sortir de festa sense interès pel que els envolta, sense
il·lusió per formar-se, sense energia per créixer. Què ensenyaran als seus
néts, com s’emborratxen escoltant reggaeton mentre mouen el cul ballant
twerking?
No obstant, encara em sorprèn més que sopem amb la televisió encesa,
escoltant notícies que ni ens immuten quan haurien de deixar amb la pell de
gallina. No parem de criticar com de malament actuen els polítics mentre ens pengem medalles com
de bé ho faríem nosaltres, començant per l’amenaça de Corea del Nord als Estats
Units, com milers de refugiats arriben a casa nostra, com lluitem per una independència
en un país de democràcia, com ens manifestem en contra de les lleis, … Dia a
dia, segon a segon, la tecnologia evoluciona sense arribar a destinació, perquè puguem exhibir el més nou del mercat, sense tenir ni la
més mínima idea d’ètica i moral.
Vivim enganyats en una societat bruta que s’està quedant ofegada per
desgràcies ja que l’ésser humà ha perdut l’entusiasme i només pensa en ser
competidor, egoista i desagraït. Tots gestionem
darrere aquesta pantalleta que ens manté enganxats perpètuament ja sigui a
casa, al carrer, a festes, a la platja, a la muntanya, …
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada