ACABAT AMB -AT

Asseguda entre arbustos he tornat al segle passat. Qui diria que m’he assentat en aquest passeig tan poc estimat? Com deia, m’he assegut en un banc força rodejat, d’arbustos i prosperitat. Ressegueixo amb el dit aquest edifici estilitzat, tot ell massa ben plantat. Mai m’havia imaginat, dedicar-me a contemplar les cornises que l’han format. O aquest ferro tan ben forjat que ja em té el cor robat. A part, repasso les grafies que l’han decorat, ressalten la façana amb un color més destacat. Cada una amb la seva singularitat, però totes elles seguint la conformitat. 

Algú ha esternudat, és l’avi que seu al meu costat. Segurament el dinar s’ha acabat i ha baixat a pesar figues al banc del meu costat. Tot i que ara algú l’ha saludat, però ell ja té una edat. Deu estar casat, porta el típic anell daurat. Però ella s’ha quedat, per veure la telenovel·la que faran més tard. De tan en tan mira el rellotge, el té controlat, però qui l’espera si està jubilat? De sobte s’ha aixecat i calmadament m’ha abandonat.

Barcelona és un puzle que he muntat, amb paciència i serietat. Cada peça ha concordat amb el seu carrer i el seu veïnat. No tot és basa en el més recomanat, plaça Catalunya, ja s’ha visitat. Avui el Passeig de Sant Joan ha tocat, a partir d’ara el tindré més ben considerat. Al llarg de la història s’ha remodelat i ara està tot combinat, modernitat i antiguitat. La riquesa i la pobresa també s'hi han presentat per tenir el passeig ben valorat, i esplèndidament comunicat.