Avui necessito escriure més que mai. Vinc d'un poblet d'uns 3.500 habitants
i ara visc aquí, a la gran ciutat Barcelonina. És un canvi més que enriquidor i
me n'estic sortint prou bé, situant-me entre línies subterrànies de colors,
semàfors que no paren de pampalluguejar, botigues que no dormen mai, cotxes de
mil i una nacionalitats, llengües forasteres a cada cantonada, ...
Si és un enrenou habituar-te en aquest clima tan urbà, ara afegeix-hi
trobar-te el pròxim 1 d'octubre en qüestió de 10 dies. Tot i que no cal
romandre a la capital per viure aquest procés tan intensament,
perquè estem bombardejats per les xarxes i WhatsApp consecutivament. Avui
he rebut més de 100 missatges sobre on manifestar-me, on trobar la guàrdia
civil i on firmar per la democràcia. Fa mesos que estem vivint aquest procés
que a simple vista sembla ferm, però alhora massa insegur, mentre guarnim els
balcons amb el SÍ que omplirem les urnes fins a combatre contra aquesta
"opressiva dictadura" que ens priva alenar. I és que d'un simple
granet de sorra, hem creat una bola de fang, pesada i enganxosa, que ens
dificulta desmesuradament el camí.
Tal i com diu Nicholas Carr en els seus llibres i articles sobre la
tecnologia actual, estem vivint un "infoxificació". En
tot moment volem estar informats però a vegades aquesta fugacitat pot
aportar-nos informació errònia, és llavors quan en qüestió d'instants s'envien
mil WhatsApps rectificant allò esmentat.
La gran majoria de catalans som independents, volem votar l'1 d'octubre tal
i com s'havia pactat mesos enrere, però aquesta data s'apropa i estem convivint
amb un desordre sense sentit. I em pregunto, si realment cal, on volem anar a
parar?
Tan si avui com l'11 de setembre hem tingut la oportunitat de sortir al
carrer a manifestar-nos, qui té el poder ja sap com impedir el
referèndum.
Dit això, m'agradaria que compartíssim on i com heu viscut el dia
d'avui, si us heu atrevit a acostar-vos per fins a Rambla Catalunya per ser un
més a la manifestació o heu preferit refugiar-vos a casa per por, per
seguretat, perquè treballàveu o per seguir aquest moviment darrere les xarxes
i/o pantalles.
COM HA SIGUT EL TEU 20 DE SETEMBRE?
Hola Blanca. Quines reflexions més maques i assenyades. El meu 20 de setembre va ser intens perquè vaig estar fent classe tot el dia i em vaig trobar un bombardeig d'informació en acabar la meva jornada de treball. Sense pensar-m'ho vaig anar a la manifestació que s'havia convocat a Manresa i a la qual vàrem assistir unes 7.000 persones. Tenir o no tenir por no és la qüestió. Jo en tinc perquè tinc la sensació que hi ha algú que ha perdut el seny i està passant, com va dir ahir el nostre president, unes quantes línies vermelles. Penso que la qüestió està en fer el que s'ha de fer malgrat la por. Ànims en la teva aventura barcelonina. Una abraçada.
ResponEliminaMarta, primer de tot, moltes gràcies per regalar-nos les teves paraules. Vull dir-te que has estat d'alló més valenta sense deixar-te manipular per cap tipus de por i a més, has estat una formigueta més al costat d'aquestes 7.000 persones.
EliminaHola Blanca, aquest és un moment molt intens per a tots nosaltres, ens costa entendre el que passa al nostre voltant i si a més ho pots viure en primera fila, estant a barcelona el nivell d'intensitat de les emocions deu ser brutal. Jo vaig sentir moltes coses alhora: un nus al l'estómac per la fustració quan vaig veure que no es possible un enteniment, molta emoció en veure tothom sortia al carrer i molta fustració altre vegada quan en posar les notícies (no de la tv3) vaig veure que les coses es fan arribar a la resta d'una manera ben diferent a com les sentim aqui...
ResponEliminaBlanca valenta, el teu blog em dóna esperança..
Doncs sí Fasciatus, si pensem positivament tenim la gran sort d'estar vivint aquest procés a flor de pell. Al llarg de la història s'han viscut mil guerres i dictadures, però a nosaltres ens ha tocat conviure amb un entorn revulocionari que lluita pels seus drets i la seva pàtria. I ens fa despertar sentiments que en una altra època no haguéssim apreciat.
EliminaHola Blanca , jo a l'igual que la Marta, també vaig estar tot el dia tancat fent classe , sense poder sentir o llegir cap notícia, cada vegada que trobaves algú t'explicava alguna cosa. Realment el que hem posa més nerviós és que passant coses com aquestes, encara hi hagi gent de Catalunya que no vulguin votar.
ResponEliminaAquella nit quan vaig arribar a casa vaig agafar els meus tres fills de 12,11 i 9 anys i vàrem anar a penjar cartells, ells saben el que passa però no senten el que sentim els adults.
L'endemà al matí a primera hora quan vaig sortir per anar cap a treballar, hem vaig trobar un munt de papers enganxats trencats i tirats per terra, aquells papers que amb tanta il·lusió havíem enganxat aquella nit, entenc o no!!! de trencar-los però ni tan sols els havien tirat a la brossa, eren per terra.
El meu avi sempre deia, "és una altra raça...."
Bé gaudeix molt de l'experiència.
Jordi, amb aquest comentari has fet reviure l'essència del teu avi. Tot i estar agotat després d'haver treballat les teves hores, ens has demostrat que vas remoure l'energia que encara et quedava, per sortir a lluitar pel futur dels teus tres petits, i això és magnífic. Diu molt de tu!
Elimina