FARÉ TOT EL QUE TU VULGUIS

Quants cops has acabat un llibre i t’has quedat amb aquell regust agredolç, sense entendre com pot ser que s’hagi acabat si ahir encara anaves per la meitat? Però vols saber-ne més …, obres l’ordinador i comences a cercar vídeos, ressenyes, opinions, cites i comentaris amb una sola missió que s’apagui aquesta flama que tens encesa.

És el cas del llibre “FARÉ TOT EL QUE TU VULGUIS” de Iolanda Batllé. Quatre anys aprofundint, retocant i modificant, abans de publicar-la. Tal i com ens diu l’escriptora, a les últimes pàgines comprovarem que el títol del llibre perd el seu sentit principal transformant-se en un faré tot el que jo vulgui. 

Nora, la protagonista del llibre, és un personatge rodó, evoluciona psicològicament al llarg de la història, segons la situació que viu, es refugia en la seva infantesa, és quan surt aquella nena innocent protegida constantment per l’ombra del seu avi, o bé en la Nora adulta que té un incert futur per endavant. 

“Com algú que no coneixem ens pot canviar la vida?”, arrel d’aquesta cita podem imaginar-nos que gràcies a aquest algú, la Nora emprèn un viatge seductor per un món que feia uns anys que no experimentava. Mitjançant l’erotisme i la sensualitat, s’enfrontarà a les seves pors més profundes que l’ajudaran a evolucionar. Ara bé, no és gens fàcil escriure sobre sexe, a vegades es pot semblar massa frèvol o fins i tot miserable.

Iolanda Batallé, es defineix com una bèstia literària, capaç de complementar les seves obres amb referents literaris, musicals, pintorescs i geogràfics donant un toc cultural i alhora buscant la perfecció. Al llarg del fil conductor de la història, s’esmenten tot d’imatges que les podríem relacionar amb una simbologia concreta per part de l’autora, com ara la imatge d’un home amb melena blanca esperant la seva estimada, aquell avió més lluny que els núvols, les boles daurades, les gavines, … També li donem un punt d’importància a la frase que es repeteix gairebé a cada capítol “Em dic Paul Smith Page, però d’aquests dos cognoms només un és veritat”. 

Podríem comparar la protagonista amb aquella col·lecció de dones insatisfetes i oprimides per la societat que les envoltava al segle XIX? Doncs podríem dir que sí, la Nora podria afegir-se a la llista, seguint a Madame Bovary, Anna Karenina, La Regenta, … amb una por aterradora que les ofega a no cometre adulteri. Avui dia, en ple segle XXI, encara predomina l’autoritat de la figura masculina la qual ens fa sentir esclaves. Si la figura femenina no comença a créixer més lliure, més egoista, més crítica i menys dominada, seguirem estancats al segle XIX, per això Iolanda Batallé ha volgut cridar un cop més, de forma escrita, el potencial que ens queda per destapar. 

"Un regne tan gran que hi cap tot,

tan petit que només hi cabem tu i jo,

tan bell que els altres no el saben veure."

(Portada del llibre "Faré tot el que tu vulguis")