ESCLAUS DEL SUPERMERCAT

Tot i que creiem ser conscients del que comprem, vivim enganyats. No tenim temps d’adonar-nos que som esclaus del supermercat. 

Ens passegem hores i hores amunt i avall, per cada un dels passadissos, repassant cada prestatgeria i omplint el carro de tetra briks i envasos. És cert, que tot el que es ven al supermercat és comestible, excepte els productes d’higiene i el menjar per a mascotes, però creieu que tot el que es ven al supermercat és sa? Quan temps ha passat des que han munyit la vaca fins que ens bevem la llet? Quan temps porten els iogurts al supermercat? I la verdura envasada al buit? I aquests embotits atapeïts en un plàstic? I les galetes, quant temps ha transcorregut des que van moldre la farina a convertir-se en una galeta envasada en un tros de cartró? 

Destapem-nos els ulls i fugim d’aquesta seducció. Com rep el nostre cos cada un d’aquests productes? Tenim la mateixa energia després d’ingerir una pizza o una amanida de llenties? Ens entra son després dels àpats? Segurament mai us heu platejat aquestes preguntes, per això hem d’aprendre a identificar què necessitem en cada moment.

Fixem-nos amb les criatures, tot i que hi ha constitucions més primes que d’altres, quan veiem un nen  de constitució prima, ni ens el mirem perquè “estar prim” forma part dels nostres ideals. En canvi, quan veiem un nen amb sobrepès, en el primer que ens fixem és amb la seva mare, a fi de comparar-los. A partir d’aquí comencem a jutjar. Si només el nen pateix obesitat, pensem que deu tenir tiroides o algun altre problema, però si tan la mare com el fill estan obesos, és aquí on ideem els seus mals hàbits alimentaris. Una criatura s’ha d’educar en tots els sentits i l’alimentació n’és un factor més. Per tradició, un nen menjarà el que li posi la seva mare al plat i s’acostumarà als hàbits alimentaris de casa. Si el que cuina, ja sigui el pare o la mare, decideix fer nuggets per sopar, dubto que s’estigui a coure verdura pels adults i nuggets pels nens. Un cop fregeix, fregeix per tots. 

Contínuament estem investigant i avançant en diversos camps, però estem progressant en l’alimentació? Només estem creant dietes i més dietes perquè la gent es classifiqui i es posi l’etiqueta de vegetarià, vegà, crudivegà, flexiterià, entre d’altres, sense aturar-nos a estudiar quins aliments ens convenen. Per altra banda, convivim en una societat on les senyores estan a règim gairebé des que van néixer, ja sigui pel fet de no saber combinar els aliments o per menjar en excés.  

És evident que hi ha d’haver una notable diferència en la quantitat d’un plat pueril, adolescent i adult; però l’aliment pot ser perfectament el mateix. D’aquesta manera fomentem la gran varietat de productes que ofereix la nostra cultura. També hi ha d’haver cert contrast entre un esportista o un empresari que resti assegut davant l’ordinador les 8 hores laborables.

La gran majoria de famílies catalanes s'alimenten d'una tonalitat groguenca formada per pa, pasta, fregits, patates de bossa, arrebossats, … Però us heu parat a pensar que podríem nodrir-nos amb colors molt vius, com el taronja de la pastanaga, el vermell del tomàquet, el verd del kiwi, el vermell de la maduixa, el verd de alvocat, el groc del plàtan, el lila de les figues, el lila del dàtil, … Penseu que la vostra sang us ho agrairia tan com els vostres ulls. 

A continuació, exposaré què berena un nen de 9 anys en una setmana:

DILLUNS: Entrepà de pernil dolç

DIMARTS: Galetes Dinosaurus

DIMECRES: Palitos

DIJOUS: Entrepà de formatge + Brik de suc (No poden apreciar el color del suc).

DIVENDRES: Entrepà de nutella

DISSABTE: Galetes Príncipe 

DIUMENGE: Donut/ Croissant/ Ensaïmada

Per què no els sorprenem cada dia amb una fruita diferent?

DILLUNS: Batut de plàtan

DIMARTS: Pinxos de pinya 

DIMECRES: Mousse de mango

DIJOUS: Poma vermella

DIVENDRES: Dàtils amb fruit secs

DISSABTE: Raïm/Maduixes

DIUMENGE: Mandarina amb castanyes

Tot i que requereixi una preparació, l’estàs ensenyant a nutrir-se. Atipar-se amb el primer que troba al supermercat no és la solució. A més és molt més econòmic, amb 1€ de pomes en tens per tres berenars. Si els acostumem a escollir aliments que ens ofereix la natura, quan coneguin el Bollycao, ja sigui pels companys o per la propaganda televisiva, seguiran amb els seus berenars saludables. Aquest fet és deu gràcies als sabors que van absorbir quan eren com esponges. Tot i que hagi exposat l’exemple del berenar, pot aplicar-se a l’esmorzar, el dinar i el sopar. 

LLEGEIX LES ETIQUETES, TU TRIES COM ET VOLS ALIMENTAR!