Tanca
la porta i ja torna a estar al seu quadrat, aquí ningú la desespera. Mai ningú
encara ha aconseguit treure-la d’allà, des que era xica s’hi està hores i hores
sense molestar. És el seu quadrat, on l’Amanda hi fa vida, però no hi té pas de
tot, sols l’essencial per sobreviure i quelcom per entretenir-se. Ha crescut al
costat d’unes parets blanques, un terra de rajola freda, un sostre més aviat
baix i una finestra vestida d’una persiana veneciana. Milers de llapis de
carbó, fulls i llibretes de totes mides i colors, una manta de ganxet i una
cadira de fusta d’alzina.
Des que
l’Amanda aprengué a escriure, s’entreté a redactar cartes pels seus veïns. Qualsevol
finestró és bo per llençar la carta que acaba d’escriure, la doblega en forma d’avió
i la fa volar fins que aterra a la lleixa de la finestra veïna. Tot s’ha de dir
que al principi, centenars de cartes queien al fons d’aquell celobert, però ara
ja ha après a fer-les volar. Si aconsegueix arribar al món des del seu racó,
per què cal sortir-ne?
En perdre
tantes cartes, va encuriosir-se per saber on anaven a parar, va ser llavors on
va entreveure una caixa, la caixa de cartró. Amb la mirada, va resseguir la
corda que la subjectava i va descobrir que arribava fins dalt de tot de
l’edifici, on hi havia una politja que l’ajudava a moure la caixa. Arribada la
nit, encara seguia encuriosida, així que tornà a abocar el cap i contemplà la
caixa farcida de plats plens de menjar. Afamada com estava, va començar a tibar
la corda amunt i amunt, fins que la caixa arribà a la lleixa de la finestra. Aquella
colla de plats era just el que necessitava pel dia següent, un got de llet amb
galetes, un plat de pasta amb tomàquet, fruita, un tros de peix, un tomàquet i
aigua, molta aigua.
Dia
rere dia, perseguida per la monotonia, l’Amanda va anar celebrant aniversaris.
Fins i tot la caixa portava les espelmes vermelles el dia del seu aniversari. Poc
a poc, començà a qüestionar-se tot el que l’envoltava, tot i que el seu entorn no
fos gaire extens. Què feia allà tancada? Qui li preparava tot aquell menjar?
Per què existia aquella miraculosa caixa?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada