"La coneixeu? És l'Aina Li"

Sóc l'Aina Li. Vaig néixer el 26 de desembre de 1999 i avui vinc com a invitada en aquest blog. Sóc l'escriptora, de “El noi del bus” i “T’estaré esperant”, dos llibres que es troben al mercat. No sé exactament què us hauria d’explicar, així que us parlaré una mica de tot; quan vaig començar a escriure, perquè vaig començar a escriure, quin és el meu mètode i altres coses que em vagin venint a la ment... Comencem?

Bé, vaig començar a escriure de molt jove, però només era capaç d’escriure una, dues o com a molt tres pàgines seguides, fins el dia que vaig decidir obrir un blog per penjar-hi les meves històries. La primera entrada que vaig escriure era un petit text que tenia escrit des de feia temps, vaig rebre alguns comentaris preguntant si aquella història d'amor tindria una continuació. Com a qualsevol nena de catorze anys amb somnis, em va motivar continuar-la i escrivia un capítol per dia. D'aquí va sorgir la meva primera novel·la. Us podria explicar la història amb més detall, però llavors aquesta entrada no acabaria mai.      

I com es passa de publicar a un blog a una editorial com Fanbooks? Doncs en el meu cas, vaig tenir molta sort, el destí, la influència d’altra gent i una mica de talent. Si teniu més curiositat, us convido a visitar el meu blog, on trobareu la història del llibre més detallada. 

http://historiestrobades.blogspot.com.es

Pel que fa a la meva forma d’escriure, no tinc cap mètode. Escric quan em ve de gust, m’assec davant de l’ordinador i les paraules em surten soles. Amb això vull dir que sóc afortunada i encara no he patit la síndrome de la pàgina en blanc. Quan escric, és com plasmar en paraules una sèrie d’imatges que tinc a la ment, com si estigués visualitzant una pel·lícula i l’hagués de posar en paraules en un full de pape. Per aquest motiu, només escric en ordinador, perquè em permet teclejar tan ràpid com penso.

Primer llibre "El noi del bus".

També volia parlar sobre el fet de ser escriptora. Una vegada vaig escoltar una frase que em va agradar molt, no recordo de qui era, però aquí us la deixo: “Tots tenim una novel·la dins nostre, però l’escriptor és aquella persona que s’asseu i s’atreveix a posar-la sobre paper”. M’agrada pensar que tots tenim una novel·la dins nostre i que hi hagi tanta gent que vol posar-la sobre paper. No és fàcil, però la satisfacció que sents una vegada l'acabes, no pot comparar-se amb res. 

Tenir temps lliure, va motivar-me a posar sobre paper totes les idees que tenia en ment. 
I us puc dir que quan comences a escriure no pots parar. Escriure és addicitu.

Recordo l’època després de la publicació del meu primer llibre, tothom em preguntava si treballava en alguna altra cosa, si tenia més idees o si hi hauria una continuació. I la veritat és que amb el temps tenia ganes de tornar-me a endinsar a crear històries, inventar-me nous personatges i aventures. Tot i que t'agradi escriure, pots tenir èpoques que no escriguis per falta de temps, perquè no tens inspiració o perquè simplement no et ve de gust.

Segon llibre "T'estaré esperant".

I vull acabar l’entrada amb un missatge per a tothom qui aspira a publicar un llibre. “Els somnis es compleixen”, a vegades poden trigar més o menys, però amb esforç i dedicació s’arriba a tot arreu.