QUÈ PASSSARIA SI ...?

Què passaria si et diguessin que estàs embarassada amb 19 anys?

Míriam Oró Albareda, ens ho explica a poques setmanes del seu primer part. 

- Què és el primer que penses quan saps que estàs embarassada amb 19 anys?                           Creus que s’ha de tenir en compte l’edat per quedar-se embarassada?

El primer que vaig pensar es que no podia ser veritat, que no m’estava passant a mi. Vaig sentir que el meu món s’ensorrava i no veia llum al final del camí, era com si la vida se m’acabés en aquell moment.

Penso que no hi ha una edat determinada per quedar-se embarassada, cada edat té les seves coses positives i negatives. No obstant, penso que cap extrem és bo, ni una nena s’hauria de quedar embarassada ni una dona que ja esà a punt de patir la menopausa. Des del meu punt de vista és quan hi ha un major risc de que l’embaràs no vagi bé i hi puguin haver complicacions.

-    Quina va ser la reacció dels teus pares quan vas explicar-los que estaves embarassada? Quines van ser les seves primeres paraules?

La veritat és que no s’ho van prendre malament, la meva mare fins hi tot semblava il·lusionada de ser àvia tan jove. Al meu pare li va costar una mica més d’assimilar-ho, però com que va veure que estava malament va abraçar-me i donar-me suport.

Les seves primeres paraules, van ser que junts ens en sortiríem i que més valia augmentar la família que disminuir-la.

-    I el teu entorn, amics i coneguts com van respondre a aquest fet?

A mi em feia molta por com podrien reaccionar, ja que a dia d'avui xoca que una noia és quedi embarassada amb 19 anys; però va ser tot el contrari, tots ells van reaccionar donant-me suport i ajudant-me en tot moment. La veritat es que la gent més propera, ha estat un pilar fonamental.

-    Creus que ser mare jove és “complicar-se la vida” tal i com es diu?

Penso que és una responsabilitat més, tot i que la societat pugui pensar que portar un nadó al món amb 19 anys és una pedra que dificulta el camí. No obstant, si tens un entorn que t’ajuda i et dóna suport, un nen és una alegria, i veure’l créixer t’aporta coses que et fan créixer com a mare al seu costat. 

Ser mare no és abandonar la teva vida, sinó pensar que tindràs un company que farà la seva vida al teu costat i que gràcies a ell mai més estaràs sola. A més, des que sé que he de ser mare, només penso en ser millor en tots els aspectes, perquè vull que el meu fill el dia de demà, se senti orgullós de la mare que té i que l’edat no sigui l’excusa per fallar.

Com a qualsevol edat, un nen, fa que hagis de canviar la manera d’estructurar-te i organitzar-te, però això no vol dir que sigui més complicat, és aprendre a compaginar-ho tot.

- Quins van ser els primers símptomes que van fer-te creure que potser estaves embarassada?

No vaig saber que estava embarassada fins que ja estava de moltes setmanes. Vaig estar tenint la menstruació cada mes amb regularitat i no va ser fins que em va sortir una panxa tota estranya,  la veritat és que en un primer moment no pensava que fos un embaràs, estava bastant espantada amb la situació.

-    Des d’un principi vas tenir clar que volies tenir-lo o vas valorar l’opció de l’avortament?

Després de fer-me el test d’embaràs, avortar va ser la priemra opció que va vaig pensar, però després de l’ecografia de datació i que la ginecòloga em digués que no hi havia res a fer perquè estava de masses setmanes per avortar, només em va quedar acceptar la situació.

En aquell moment vaig espantar-me molt, estava en un estat de negació. Però a dia d’avui agraeixo no haver pogut decidir. Respecto la gent que prefereix avortar perquè cadascú és lliure de fer el que vulgui, com he dit, era la meva idea principal si les setmanes de gestació m’ho haguessin permès. Tot i que crec avortar m’hagués marcat de per vida, tenint remordiments i potser amb els anys m’hagués passat factura a nivell psicològic.

-    Per què vas escollir el nom d’Axel?

Quan feia segon d'ESO, vaig agafar un llibre de tants que hi ha la biblioteca, no puc dir-vos el títol perquè no el recordo. 

A mesura que l'anava llegint, m'agradava més el protagonista, el seu caràcter i la seva personalitat van fer que el seu nom, Axel, em captivés.  

Així que des d’aquell moment, vaig tenir clar que el meu futur fill es diria Axel i ha arribat el moment.

Panxa del la Míriam

-    Qui va acompanyar-te a la primera visita del ginecòleg?

La meva mare es la que m’ha acompanyat a totes les visites del ginecòleg, tan a proves, com analítiques, com ecografies, etc.

-   Has respectat els hàbits alimentaris durant l’embaràs (no beure alcohol, no fumar, no ingerir aliments crus, …)?

Com he dit vaig saber que estava embarassada quan ja havien passat quasi els dos primers trimestres. Com que no ho sabia, els primers mesos feia vida normal, menjant de tot sense controlar res. Però quan ho vaig saber, vaig ser molt més conscient del que ingeria.  q

L’alimentació m’ha capficat molt, ja que beure alcohol o menjar cru (no fumo), podia suposar un risc pel nen i per desgràcia no ho havia controlat els cinc primers mesos. Per això, cada visita al ginecòleg era un repte i em provocava molt nerviosisme, un cop saps que has de ser mare vols que el millor pel teu fill. Per sort, tot esta bé.

-    A part d’això, has tingut molts capritxos o temptacions com ara la xocolata, els dolços o altres aliments?

La veritat és que no he tingut un embaràs amb molts capritxos, com a tots en algun moment m’ha vingut molt de gust alguna cosa (una hamburguesa, un croissant, un gelat, ...), però no m’he obsessionat amb res.

-    Has rebut tractament psicològic?

Després de la notícia vaig estar uns quinze dies bastant aixafada, tenia el cap ple de dubtes i em passava hores plorant. En aquell moment hem vaig plantejar anar a un psicòleg, però finalment gràcies al suport de la família i els amics, vaig veure les coses més clares fins que vaig acceptar la situació 

Em marcava objectius diaris, per exemple decidir què fer amb els estudis. Alhora intentava buscar raons per ser feliç, i pensar en tot allò positiu que m'aportaria la nova situació.

Així que durant l’embaràs no he rebut ajut psicològic, però si que he rebut molta estima i suport dels meus, que ha fet la funció d’un psicòleg.

-    Estàs assistint a classes pre part?

Sí, cada divendres. És agradable perquè tot i ser mare tant jove, cap de les altres mares m’han mirat malament o m’han fet cap comentari. A classe totes som mares primeries que busquem i volem el millor pel nostre fill, abans que aquest hagi vist el món.

-    I tens por del part?

No parlaria de por com a tal, però si que em fa respecte. És una situació que no te la pots imaginar, perquè cadascú té la seva experiència, (parts més dolorós i menys, més o menys llargs, ...). Però saps que arribarà. 

-    Com serà la teva vida després del part?

És difícil parlar de com serà la meva vida després del part, ja que penso que la vida s’ha de viure el dia a dia, i que moltes vegades les coses no som com imaginem. No obstant, espero tenir la valentia i la força per tirar endavant amb tot el que vingui i mai deixar de pedalar.

El que tinc molt clar, és que vull passar tantes estones com pugui amb el meu fill, vull veure’l créixer i fer-se gran. Compartir amb ell tots els seus moments importants. 

-    Compaginaràs els estudis amb ser mare?

Si, durant l’embaràs no he deixat d’estudiar i un cop neixi l’Axel seguiré estudiant. Penso que ser mare no et priva de poder créixer com a persona, i jo vull seguir-ho fent per ser un bon exemple per a ell.

-    En el cas que visquis a casa els pares, el nadó dormirà amb tu a la teva habitació o tindrà la seva pròpia habitació?

Durant els primers mesos de vida dormirà a la meva habitació, per la tranquil·litat de controlar-lo durant la nit. Però amb el temps, tindrà la seva habitació, la qual ja està llesta i he decorat amb molt d’amor. Així ell tindrà el seu espai i jo el meu, crec que la intimitat és important i és bo que els nadons també tinguin el seu.

-    Com interpreten els teus germans que la seva germana estigui embarassada? El veuen com un futur nebot o com un germà més?

El meu germà que té dos anys més que jo entén perfectament la situació i sap que el nen serà el seu futur nebot, en cap moment m’ha mirat o tractat malament, el contrari la nostre relació a millora’t molt des que l’Axel ha arribat a les nostres vides. 

La meva germana petita que té 7 anys diu que serà la tieta petita, i tot i que parla de tieta no sap interpretar els sentiments que sent per ell. Ella diu que se l’estimarà molt com si fos el seu germà, una forma d’expressar que serà un més. La seva innocència i la seva il·lusió per veure’l i compartir la vida amb ell, m’ha ajudat a estar millor.

-    T’has trobat bé durant l’embaràs o has tingut vòmits, rampes, malestar, …?

He estat bé tot l’embaràs, he treballat tot l’estiu en una residència i he estat estudiant des del setembre. Ara que ja estic a la recta final, em fa mal l’esquena i em costa dormir, per això estic tot el dia cansada. Però puc dir que ha estat un embaràs fantàstic.

  

-    Quin és el teu dia a dia ara, des que et lleves fins que vas a dormir?

M’aixeco al voltant de les nou, em prenc un suc de taronja amb ferro i vitamines i m'assec a l’escriptori a fer feina de classe. A mig matí, cap a dos quarts d’onze, faig un segon esmorzar mentre miro alguna sèrie. Quan acabo, començo a fer el dinar pels meus germans i jo, o bé el fa el meu germà i jo segueixo mirant la sèrie. A la una arriba la meva germana de l'escola i dinem plegats. Després de dinar, m’estiro una estona, i cada tarda pot ser diferent. Hi ha tardes que quedo amb algú i aprofito per anar a prendre quelcom en un bar prop de casa i si no tinc un bon dia em venen a veure a casa. Altres tardes les passo a casa, amb la família i sense fer gaire res. Cap a les nou sopem tots junts, i a les deu i pico ja sóc al llit, llegint o mirant algun vídeo al youtube, fins que la son s’apodera de mi i m’adormo.

Míriam, moltes gràcies per haver estat tan sincera i tan tendra, només puc dir-te que ets molt valenta. Et desitjo tota la sort del món!

Si voleu saber més sobre com serà el naixement de l'Axel podeu seguir-la a:

Instagram: mimimummy19

E-mail: miriamoromummy@gmail.com