Eres una figura més del Parlament. Eres l’aprenent del Puigdemont. Tenies l’hàbit d’amagar-te darrere la seva ombra i passar
desapercebut perquè ell era el teu mestre, qui representava l’independentisme,
qui ens apropava a la República.
Ara, no sou protagonistes del Parlament, sinó un
president exiliat i un polític empresonat. El poble català se’ns ha esborronat la pell, però aquest fet no ha privat ni el clam ni la unió, perquè tan sols és una pedra que ha esberlat “El Procés”.
Necessitem un president. No creiem en els càstigs i molt
menys sense sentit. No hi ha pressa, t’esperarem per què siguis el 131è
president de la Generalitat de Catalunya. Confiem en tu i en la República
Catalana que ens identificarà. Si ets al capdavant, aprendrem a apreciar els
valors més tendres i a destapar les emocions ofegades. Perquè després de dos
mesos a la presó, ja no seràs l’aprenent, sinó el mestre dels catalans.
Potser se’ns ha fet hivern, però mai se’ns farà tard.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada