Quin llibre t'emportaries a una illa deserta?
I si planteges la pregunta al revés: Quin seria l'últim llibre que cremaries?
-
Triïs la pregunta que triïs, n'hauràs d'escollir un.
Quan sentim la paraula GUERRA, a no ser que t'apassioni la història, arrufem el nas, ens posem la mà a la cara, fem badalls, les perpelles no tenen força, ...
Tots sabem que explicar una guerra és extens, hi ha mil dates concretes, morts rellevants, personatges clau i batalles que sembla que es reprodueixen.
Però és possible REPRESENTAR una guerra mitjançant la tendresa i la senzillesa. Segur que no saps què es vivia a les llars?
"LLIBRES PER CREMAR" és l'exemple idoni:
Un professor, dos estudiants el Daniel i la Marina, un menjador amb poques cadires, centenars de llibres i una estufa de combustible, poden apropar-nos a una guerra. Perquè la guerra és morir-se de fred; la guerra és apreciar la literatura; la guerra és aprendre a valorar allò que més odies.
Com deia Georges Bernanos, l'infern és el fred i el dia que cremem l'últim llibre, l'infern haurà guanyat.
 |
| "Llibres per cremar". Un llibre obert = Un llibre cremat |
"Llibres per cremar" es basa en l'obra "Les Combustibles" (1994) d'AMÉLIE NOTHOMB, escriptora belga de llengua francesa. Tot i que l'obra de Nothomb fa referència a la guerra entre els bàrbars i la civilització, "Llibres per cremar" pot representar la fredor de qualsevol guerra perquè no s'esmenten dates ni personatges.
Al conviure tots tres a casa del professor, els farà néixer la gelosia, l'interès personal, l'atracció, el patiment i sobretot l'instint de supervivència. Tant el Daniel, com la Marina i el professor, són personatges rodons, la seva forma de pensar i relacionar-se, no serà la mateixa al principi que al final de l'obra. S'aprecia una il·lustre evolució.
En temps de guerra, un llibre t'escalfarà, fins i tot podrà salvar-te la vida.
De l'1 de febrer al 4 de març, la companyia de teatre Pyros, representarà "Llibres per cremar" al teatre Maldà de Barcelona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada