QUI ÉS EL GUILLEM CABRERA?

Pot semblar una història qualsevol, però és la història del Guillem Cabrera.

COM COMENÇA?

https://youtu.be/jL_1PyeO2yc

El Guillem ballava. 

PERÒ COM ES VIU AQUEST CONTE AMB 11 ANYS? 

- Guillem, a quina edat vas començar a ballar?

-         A casa em diuen que de petit ja ballava. Ho faig de forma inconscient i natural. 

     
     Als 3 anys, els meus pares em van dur a l’Escola de Ballet Olga Roig de Manresa, perquè les meves amigues hi anaven. M'agradava molt i m'hi sentia molt còmode. Vaig marxar de l’Olga Roig als 11 anys per entrar a la Royal Ballet School de Londres.

- A part de la dansa clàssica, t’agraden més estils de ball? I els balles?

-     M’encanta ballar clàssic, m’hi sento molt còmode i és molt elegant, però a la Royal Ballet School, també ballem dansa escocesa i dansa irlandesa. En canvi quan estic amb el meu germà, les meves cosines o els meus amics, ballem de tot, perquè tot es pot ballar.

- Sols vas estar a una escola de ballet o a vàries?  

-     Vaig començar a l'Escola de Ballet Olga Roig i després també vaig estar a la Companyia Tour Jove Ballet de Sitges.  

       - Eres l’únic noi a la classe de ballet?

     A l'Olga Roig, vam començar sent 2 nens, però després vaig ser l'únic noi. En canvi a la Companyia Tour Jove Ballet de Sitges ja érem més nens. I ara a la Royal Ballet School, som uns 12 o 14 nens i 12 o 14 nenes a cada curs. 

Guillem Cabrera

     

     - Quan la teva professora de l'Escola Olga Roig va dir-te que tenies “quelcom especial”, com vas reaccionar?

       Per sort, les meves mestres sempre m’han tractat molt bé. Deien que tenia una gran facilitat per aprendre i podria arribar lluny, però els meus pares creien que ho deien perquè no ho deixes. Sinó el grup es quedaria sense l’únic nen que tenien. Avui me n'adono que les paraules de les professores eren certes. 

     L'Escola Olga Roig m'ha ajudat molt i sempre que torno de Londres tinc les portes obertes per fer classes de manteniment durant les vacances escolars.

- Què van dir els teus amics de l’escola en saber que havies estat acceptat per la Royal Ballet School de Londres? I les companyes de l’escola de dansa?

Els amics de l'escola on anava (Paidos), es van posar molt contents per mi, igual que les companyes de l’Escola Olga Roig. El més complicat va ser el comiat. Abans de marxar a Londres per primera vegada, vam plorar molt. Ara, encara tinc relació amb tots ells i quan torno a casa ens veiem i ens posem al dia de totes les novetats, però cada cop es fa més difícil, perquè ells tenen la seva vida a Manresa i jo la tinc aquí. 

- Quants nens es van presentar a les proves per entrar a la Royal Ballet School de Londres? 

Érem uns 500 nens de tot el món que ens vam presentar a les audicions. Aquell dia, va ser molt intens però alhora molt especial, mai havia vist tants nens de la meva edat uniformats per ballar. El que més va sorprendre'm va ser que sense conèixe'ns ens animàvem els uns als altres. 

Després de la primera prova, vaig ser seleccionat per la segona audició, tot i que era més complicat perquè dels 24 nens que érem, només la meitat accediria a l’escola. Tant per mi, com per la meva família, haver arribat allà a aquesta segona audició ja era molt més del que esperaràvem. Després de 8 hores de proves, vaig ser un dels 12 escollits. 

El Guillem fa les proves per entrar a la Royal Ballet School.

- Confiaves en tu que series escollit?

Confiava en mi mateix però no tan com per arribar a la segona audició. A la primera selecció, hi havia nens amb un gran potencial. 

- Els teus pares i el teu germà, també s'han traslladat a Londres? 

        Ells s’han quedat a Manresa. Jo resideixo a l’escola, en total som uns 130 nens i nenes internats a la White Lodge. Aquí a Londres, hi tinc uns tutors que són el Ferran i la Carla, per si em poso malalt. Amb el meu germà Gerard, ha estat més difícil, ja que és mes petit que jo i ens hem trobat molt a faltar. Ara quan estic a casa, intento aprofitar al màxim les estones que estem junts.

- Com va ser la sensació de deixar tot el que tenies a Catalunya per començar una nova vida a Londres? 

-        Els dies abans de marxar de casa i els primers de viure a l’escola, van ser molt durs, plorava molt.

     Una part de mi, em deia que ho intentés i l’altra em deia que tornés. Recordo que els hi deia als meus pares: "Si l’escola estigués més a prop de casa, no hi hauria problema i m'hagués adaptat més ràpid". Per sort, em vaig quedar, perquè aquests 3 anys, han estat molt intensos, però també immillorables.

- Segueixes el mateix horari escolar que qualsevol altre noi de la teva edat? 

 No, l’horari és adaptat al ball. 

- Quin és el teu dia a dia?

Al matí ens aixequem, endrecem les habitacions i anem a esmorzar. Després d’esmorzar fem dues hores escolars, ens canviem i fem dues hores de ball. A les 13:00h dinem. Després de dinar, repetim el mateix. Sopem molt d’hora, cap a les 18:00h de la tarda i després de sopar fem els deures.      

Quan acabem els deures tenim una estona per estar amb els companys, parlar amb els pares o fer allò que no t’ha donat temps durant el dia, com cosir les sabates de ballet, plegar i endreçar la roba. A l’hora d’anar a dormir, entreguem els mòbils per poder descansar bé. 

Els dissabtes al matí, també fem classes de ball i el que queda de temps lliure al cap de setmana, anem als estudis o al gimnàs per practicar algun pas que no acaba de sortir o bé per fer estiraments.

https://www.facebook.com/guillemcabrera/videos/1898029437190189/

El Guillem entra a la Royal Scholl Ballet.

- A part d’entrenar, aprendre i practicar a la Royal Ballet School de Londres, l’escola fa exhibicions públiques?

No, només ens preparem per ser bons ballarins i per ballar en les actuacions que ens obliga l’escola.            

Per Nadal som una part del Nutcracker (Trencanous) i fem altres actuacions, com la de portes obertes als jardins de l’escola, al Holland Park. 

En el cas que vulgui fer una actuació fora de l’escola, ja sigui per recaudar diners per pagar els estudis, primer s’ha de demanar permís a l’escola. 

- Fa pocs mesos, va publicar-se un llibre sobre tu: “Quan els peus són les teves ales”. Qui el va escriure?  Qui va decidir el títol?

Sí, tinc un llibre, però l’ha escrit el periodista Marc Cornet. El meu pare va fer un resum sobre tot el que va passar durant el primer any, tan les coses bones com les dolentes. Per altra banda, quan tornava de Londres, ens vèiem amb en Marc i em feia un munt de preguntes mentre apuntava les repostes. En tot moment ens ensenyava com estava quedant, es preocupava per saber la nostra opinió. 

Editorial Columna publica un llibre sobre en Guillem escrit per en Marc Cornet. 

     En un principi, no em feia massa il·lusió tenir un llibre que parlés de mi, perquè em sento un nen normal. Però ara, quan la gent em diu que s’ha emocionat al llegir-lo, em fa sentir especial. Pel que fa al títol del llibre, vaig escollir aquest perquè era un dels que em va proposar l’editorial, la Gloria Gasch i la Pema Maymó.

- Quina és teva cançó preferida?

Ara mateix és Freedom de George Michael, tot i que sempre n'estic buscant de noves perquè m'encanta la música. Cada cançó m’ajuda en un moment concret. 

 - Quin és el teu referent pel que fa al ball?

-      Poc després d'estar a la Royal Ballet School, vaig tenir la sort de ser seleccionat per interpretar el paper de William Franskentein, una obra inèdita de la Royal Ballet, a la Royal Opera House. Vaig representar 8 de les 10 funcions. I en el DVD que es va gravar de l'obra, surto jo. 

      I és que no m'hagués imaginat mai que pugués assajar i actuar amb el meu ídol Steven Mcrae.  De petit solia mirar tots els seus balls en vídeos, m'agrada molt.  

     Així que va ser molt especial. I també poder ballar al costat de Laura Morera, Alexander Campbell i Federico Bonelli, un somni fet realitat.

Guilem interpreta William Frankestein a la Royal Opera House.

- On t’agradaria ser d’aquí uns anys? 

Primer m’agradaria poder acabar els 8 cursos a la Royal Ballet School. Ara estic al tercer curs i aquest mes de febrer ja tenim les audicions. Segons els resultats, determinen qui es queda l'any  vinent. 

Un cop acabats els 8 cursos, optaria per entrar a la companyia, però es molt complicat, perquè només entren 2 o 3 persones de cada curs. Ara em centro en poder passar de curs, però sí, m’agradaria formar part de la Royal Ballet.

- Ets feliç ara mateix?

Si penso bé, en els úlims tres anys, només m'han fet aquesta pregunta els meus pares. Sí, sóc molt feliç i tot és gràcies als meus pares i al meu germà. Han fet tot el possible perquè pugui estudiar i aprendre dels millors.

- Molta gent et reconeix com el "Billy Elliot català", però he llegit en diferents articles que no t’agrada, prefereixes que et diguin Guillem Cabrera. Però quan vas veure la pel·lícula per primer cop vas sentir-te identificat amb en Billy?

-        

      Sí, en certs moments de la pel·lícula vaig sentir-me identificat, tot i que jo mai he hagut d’amagar-me per ballar.

- Fa poc vas sortir en un programa de televisió, "Little Big Show". Van ser els productors del programa que van contactar amb tu o vas ser tu que t’hi vas presentar?

Si són actuacions on he de ballar, es coordina entre els meus pares i els responsables de l'escola. Però si són entrevistes o xerrades a escoles, on explico les meves vivències, les coordinen els meus pares. 

- Hi ha algun altre llibre en procés?

Ara mateix no. El meu principal objectiu és passar de curs i aprovar totes les assignatures amb bona nota. Amb això ja tinc molta feina.

 

 Guillem Cabrera