Durant aquesta setmana hi haurà una publicació per dia d'articles escrits per diferents nutricionistes que tracten ASPECTES desconeguts.
Així que és imprescindible llegir-los i fer un 5/5 complet!
COMENCEM!
ADAM MARTÍN
Màster en nutrició i salut
Director de “Sans i estalvis” a Catalunya Ràdio
CIGRONS PER ESMORZAR
CIGRONS PER ESMORZAR
_______________________________________________
Els esmorzars dolços són un invent del segle passat i el mateix concepte d’esmorzar
també és relativament recent. Reflexionem sobre aquest àpat amb l’objectiu de distingir entre el que es considera normal i el que realment necessitem.
___________________________________Fa unes setmanes, un tuit d’una mare va desfermar una encesa i reveladora polèmica a les xarxes socials. Deia el següent: “El meu fill no sap el que és una galeta. Ell és feliç esmorzant cigrons” i anava acompanyat de la foto del nen assegut a la trona, menjant-se tranquil·lament uns cigrons. Tot i que cal destacar un detall que no és menor: la mare del tuit és dietista nutricionista.
La xarxa es va inundar de missatges criticant-la i fins i
tot alguns exigien, beneïda ignorància, que s’alertés els
serveis socials. Altres persones, molt més assenyades, la
defensaven amb un punt d’incredulitat per la polèmica.
El tuit ha tingut dues conseqüències positives: la primera,
que María Merino, l’autora, ha gaudit dels cinc minuts de
fama que tots tindrem en algun moment de les nostres
vides, ja que l’han convidat a diversos programes de ràdio
i televisió per parlar de la (falsa) polèmica. Espero que se
li hagi omplert la consulta, s’ho mereix. La segona conseqüència és que hem tornat a posar sobre la taula l’escassa
qualitat nutricional de l’esmorzar en aquest país i els pobres coneixements de nutrició que tenim. Que ningú se
senti culpable: vivim en un entorn obesogènic i és molt
difícil no deixar-s’hi arrossegar.
El que és normal no hauria de ser-ho
Abans de continuar i per sortir de dubtes: que algú esmorzi cigrons és, des d’un punt de vista estrictament nutricional, més que correcte, per estrany que pugui semblar. Contenen hidrats de carboni complexos, fibra de qualitat, proteïnes amb tots els aminoàcids essencials, vitamines i minerals. Quin problema hi ha? La resposta a aquesta pregunta és terrible: el problema és que no és “normal”. L’habitual és un esmorzar com el dels anuncis, basat en productes ultraprocessats: galetes o brioixeria industrial, cereals d’esmorzar, pans de motlle carregats d’ingredients, begudes làctiques preparades i, per descomptat, tot amb molt de sucre, fins a arribar a l’extrem que alguns nutricionistes afirmen amb cinisme i un punt de tristesa que a Occident esmorzem postres.
El més important és el que no s’ha de menjar: hem d’evitar aliments ultraprocessats, plens de sucre, greixos hidrogenats o totes dues coses alhora, com passa amb gairebé tota la brioixeria industrial.
Des del punt de vista nutricional, es tracta d’una notícia funesta. Al nostre país, consumim de mitjana més de 100 g de sucres afegits al dia i molts d’aquests són durant l’esmorzar. Val la pena recordar que el màxim de sucre recomanat per tenir una bona salut són 25 g al dia.
El primer àpat del dia
Audrey Hepburn no menjava cigrons davant de l’aparador de Tiffany’s, menjava croissants. Esmorzem el que creiem que hem d’esmorzar perquè els anuncis, el màrqueting i l’imaginari col·lectiu han construït un relat molt poderós sobre el que es considera normal, correcte o necessari esmorzar. Fins i tot ens afartem de llegir que és l’àpat més important del dia (jo mateix ho he escrit en alguna oca- sió, mea culpa) quan no ho és més que qualsevol altre. L’esmorzar és important per a aquelles persones que han de fer esforços físics o mentals importants durant el matí i que no tindran accés a cap aliment fins a l’hora de di- nar; per exemple, la majoria d’estudiants. Per als altres, és possible fins i tot no esmorzar i menjar alguna cosa a mig matí i no passa res.
Abans de continuar i per sortir de dubtes: que algú esmorzi cigrons és, des d’un punt de vista estrictament nutricional, més que correcte, per estrany que pugui semblar. Contenen hidrats de carboni complexos, fibra de qualitat, proteïnes amb tots els aminoàcids essencials, vitamines i minerals. Quin problema hi ha? La resposta a aquesta pregunta és terrible: el problema és que no és “normal”. L’habitual és un esmorzar com el dels anuncis, basat en productes ultraprocessats: galetes o brioixeria industrial, cereals d’esmorzar, pans de motlle carregats d’ingredients, begudes làctiques preparades i, per descomptat, tot amb molt de sucre, fins a arribar a l’extrem que alguns nutricionistes afirmen amb cinisme i un punt de tristesa que a Occident esmorzem postres.
El més important és el que no s’ha de menjar: hem d’evitar aliments ultraprocessats, plens de sucre, greixos hidrogenats o totes dues coses alhora, com passa amb gairebé tota la brioixeria industrial.
Des del punt de vista nutricional, es tracta d’una notícia funesta. Al nostre país, consumim de mitjana més de 100 g de sucres afegits al dia i molts d’aquests són durant l’esmorzar. Val la pena recordar que el màxim de sucre recomanat per tenir una bona salut són 25 g al dia.
El primer àpat del dia
Audrey Hepburn no menjava cigrons davant de l’aparador de Tiffany’s, menjava croissants. Esmorzem el que creiem que hem d’esmorzar perquè els anuncis, el màrqueting i l’imaginari col·lectiu han construït un relat molt poderós sobre el que es considera normal, correcte o necessari esmorzar. Fins i tot ens afartem de llegir que és l’àpat més important del dia (jo mateix ho he escrit en alguna oca- sió, mea culpa) quan no ho és més que qualsevol altre. L’esmorzar és important per a aquelles persones que han de fer esforços físics o mentals importants durant el matí i que no tindran accés a cap aliment fins a l’hora de di- nar; per exemple, la majoria d’estudiants. Per als altres, és possible fins i tot no esmorzar i menjar alguna cosa a mig matí i no passa res.
L’esmorzar només és important per a les persones que han de fer esforços físics o mentals importants durant el matí.
El què no importa tant, malgrat el que diguin alguns especialistes que recomanen que hi hagi hidrats, una mica de proteïna i un làctic: un pot menjar, com fan a Birmània, un mohinga (sopa de peix amb fideus i un grapat de verdures), o les llenties (o cigrons) que van sobrar del sopar, o un humus amb bastonets vegetals (vaja, una altra vegada cigrons), o simplement fruita, o un brou amb arròs integral, o unes farinetes de civada, o un ou amb pa, o uns cereals tipus corn flakes sense sucre amb fruita seca i fruita, o un entrepà de pa integral amb tonyina, o una amanida amb verat i nous, o un quefir de cabra amb nous...
El més important és el que no s’ha de menjar: hem d’evitar aliments ultraprocessats, plens de sucre, greixos hidrogenats o totes dues coses alhora, com passa amb gairebé tota la brioixeria industrial i gran part dels cereals mal anomenats d’esmorzar, que estan enriquits amb tot tipus de vitamines i minerals, però carregats de sucres afegits fins a dir prou. Bé, el que és l’equivalent nutricional de la dita “Encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda”.
*Curiositat!
Un costum del segle XIX
L’esmorzar, com a àpat democratitzat per a tothom, no va arribar fins al final del segle XIX. Fins a aquest moment només esmorzaven els que s’ho podien permetre; la resta feien només dos àpats, seguint el ritme del sol: una a mig matí i l’altre cap a les quatre de la tarda, és a dir, un esmorzar primerenc i un sopar encara més primerenc.
Un dels inventors de l’esmorzar va ser el metge John Harvey Kellogg, creador dels famosos cereals en flocs els últims anys del segle XIX. Inicialment, aquests cereals no portaven sucre perquè Kellogg tenia un interès genuí per la salut dels seus pacients, però el seu germà Will, molt més espavilat, el va trair el 1906, va afegir-hi aquest ingredient per vendre més i, al final, es va quedar amb la marca, tal com explica Michael Moss en el seu llibre més que recomanable “Adictos a la comida basura” (Deusto). Havia nascut el primer esmorzar dolç de la història.
Publicat a la revista "Veritas" març 2018
Número. 97
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada