Quan a la prestatgeria de la biblioteca veus un llibre amb el llom gruixut, ets partidari de saltar-te'l i llegir el títol
del següent que no té tantes pàgines. Un llibre gruixut sol cansar, la història es interminable, suposes que serà massa descriptiu, no sols acabar-lo i sempre
poses l'excusa del temps.
"La Isla de Alice" premi planeta 2015, un llibre de 616
pàgines trenca amb els darrers estereotips. Tot i que existeixen crítiques que el llibre podria explicar el mateix amb 200 pàgines menys, cada
lletra, cada paraula i cada pàgina del llibre son necessàries. Daniel Sánchez
Arévalo, autor de la novel·la, va viure durant un temps a la illa de Rohde
(EUA) per conèixer i plasmar fins el més mínim detall per apropar el lector a la històra, junt amb descripcions reals.
Descriu accions quotidianes, del dia a dia com: “Miriam las guardara en alguna lata
con gomas, bolis, lápices y clips, o en cualquier cajón de la mesa del
despacho”. L’autor utilitza una vasta varietat d’adjectius i cap de reptit. De ben segur que hauràs de buscar-ne el significat d'algun.
A part de novel·la, és una font de cultura,
un viatge de descoberta, un progrés emocional, ensopegaràs amb ciutats poc
conegudes, recordaràs pel·lícules i personatges històrics, un xic de gastronomia
i tot de frases d’aquelles que necessites apuntar-te perquè juguen amb un encaix de paraules.
Cada
capítol apel·la una emoció, et remou i aconsegueix mantenir-te viu i despert. A més, l'autor et condueix per on ell vol fins al punt de fer-te sentir part de la història.
La protagonista arrossega un pes important durant la novel·la, evoluciona, s'atreveix a fer coses que no havia fet mai abans, com colar-se acasa de veïns, hackejar ordinadors, sortir a investigar de de nit deixant les nenes a casa i emportant-se l'audiòfon, ... Tot i això, després d’un any encara no ha descobert res. I és en aquest moment quan te n’adones que actua per amor, que vol mantenir viu el seu home per descobrir una veritat que ell no l’hi havia explicat. I fins que no la trobi, no el deixarà morir del tot. Empatitzaràs tant amb ella que necessitaràs parlar-hi, dir-li què faries tu en la seva situació perquè reaccioni. Fins i tot t'entra la temptació d'enviar un correu en una adreça electrònica que has trobat en una de les pàgines del llibre tot i saber que és inventada.
L'autor arriba a crear tantes combinacions, que com a lector penses que encara podria ser més enrevessat, i si la resposta del que busca l'Alice s'amaga en un dels capítols de la sèrie Breaking Bad que mirava la parella?
Com a lector també et preguntes, d’on treia l'Alice els diners per comprar totes aquelles
càmeres si no treballava, havia estalviat? Hi ha moments que deixa molt clar on té les filles i altres, com quan surt a passejar de nit que no especifica on les té. Les deixa a casa dormint
soles? El mateix escriptor també es
fa preguntes, les mateixes que es fa el lector, cosa que ajuda a pensar que hi algú més que es pregunta el mateix que tu.
Inclou temes universals com l’amor, els diners, l'adulteri, el sexe, la
conciència, la confessió, la mentida, la intimitat, la llibertat, l'autenasia,
la justícia, la supervivència, la gelosia, la pèrdua i el poder. També hi
ha moltes coincidències, per exemple, la novel·la d'Arévalo té 616 pàgines igual que la novel·la que
ha escrit la Júlia, un dels personatges de la història.
T'atreviràs a dur el llibre sota el braç pel carrer, perquè
formarà part de tu i aprofitaràs qualsevol moment per llegir ni que sigui una
frase. A les últimes pàgines, sospiraràs i t’aturaràs a cada pàgina, tancaràs el
llibre, l’apretaràs fort cap al pit per pair el que acabes de llegir. I un cop tanques el llibre, i et trobes davant la contraportada et preguntaràs: Per què? Per què ho ha fet allargar tant? Ho ha fet per amor? El procés de dol s'ha convertit en fer-lo reviure, fer-lo sentir viu, mentre investigava. Durant la història, veiem que la protagonista no troba a faltar el seu home en excés perquè mentre investiga, neixen sospites que un dia li generen amor i un altre dia rebuig. Se sent lluny del seu home, potser s'havia convertit en un Chris diferent al que ella havia conegut. “Mi refugio era la mentira de Chris”, aquella mentida, aquella intriga, s’havia convertit en el seu dia a dia, en la seva realitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada