Un vespre més. Tu allà i jo aquí. Un vespre més sense saber què has sopat, a qui has desitjat bona nit i amb quina pel·lícula t’has adormit. Cap a quarts de deu, quan el sol decau i s’apaguen els últims rajos del dia, és quan la gola m’estreny el coll i m’escanya fins a suscitar-me dolor. Conec aquest dolor, m'ofega el plor d’amor, perquè tu estàs allà i jo aquí.
Allunyats, com si no exisitissim, com si no hi haguessin xarxes socials, com si visquessim al segle passat, només puc esperar que tornis. La vergonya ens distancia i traça un silenci buit. I m’agrada aquesta buidor, m’intriga saber de tu, perquè sé on ets però poc més.
Per avui em retindré, ja t’he escrit prou. Demà continuaré. Tu seguiràs allà i jo aquí.
M'encanta Blanca! Gran autora!!
ResponElimina