I avui tinc l’amor en stand-by, s’ha aturat, com el temps, com tot el que havia d’exisitir entre tu i jo. Vas dir que no t’esperés, que fés, però no puc fer sabent que tens un bitllet de tornada. Em retinc perquè els meus petons són per tu.
M’agrada quan somrius, quan perds el control de la mirada, quan te m’apropes per darrere i em fas un petó al front. M’agrada fer-te feliç perquè ara no ho ets, o almenys això es el que dius cada cop que m’acaricies la pell amb la punta dels dits.
Has fugit. T’has desviat d’un camí que comensàvem a construir molt a poc a poc, dia a dia, mes a mes, sempre en silenci, sempre d’amagat, sempre a les fosques.
A qui puc estrènyer per untar-me de la teva olor? Amb qui puc parlar per recordar el teu accent més obert?
Torna.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada