FUGIR DE LA FEINA

Som addictes al cafè, al tabac, a la xocolata, fins i tot a les hores de feina. Són addiccions que les perseguim, estiguem treballant, de vacances, sols o en companyia. Són aquells deu minuts justos per fugir amb l'aroma del cafè, per volar amb el fum del cigar o per endolcir-te amb el sucre de la xocolata. Sortim fora del despatx cansats de veure la pantalla d’ordinador i d’escoltar els monòtons crits dels responsables. Així desconnectem o ens compensem després d'una jornada laboral. Esbargint-nos amb l’addicció.

Però som addictes per fugir o és el nostre moment de calma?

Necessitaríem aquestes addiccions si ens despertéssim cada dia al matí i poguéssim gastar-lo sense horaris, sense maldecaps, a l’aire lliure, gaudint de la vida? Sense estar tancats vuit o més hores despatxos, fàbriques, supermercats, despatxos, hospitals, ...

                                                            

Com seria una vida més a prop de la natura i no tant artificial? Recollint vitamina D dels rajos de sol, la pluja pentinant el cabell, encongint-te pel fred o reposant sobre la humitat de la gespa.