Els músics segueixen amb el ball de festa major. És tard. Els llavis se’ns han esquerdat d’alcohol i bateguen d'escalfor a 5 mil·límetres l’un de l’altre. Se’ns freguen sense sacsejar-se. M’empasso els teus sospirs. T’apropes més. Arrossegues els llavis i a cau d'orella em xiuxiueges que serà un secret. Tremolo.
Les puntes dels dits, com dos immans, s’atrauen. Però rellisquen i se’ns desenganxen perquè te n’has d’anar. Tacada de suor freda et penetro les pupil·les per primer cop. Serà un secret.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada