LES VACANCES DELS PRESOS POLÍTICS I EXILIATS

Potser aviat no faran falta guies de viatge perquè aquest any hem convertit Instagram en la propaganda d’una agència de viatges. Ha sigut tot un festival observar la competició. A veure qui viatjava més enllà, contra més lluny millor. És cert que alguns viatgen per agafar inspiració, altres per celebrar tants anys de casats, però i tots els altres? Quin és l’objectiu? Desconnectar? Fotografiar platges paradisíaques i provar menjars exòtics?

Ja anem prou estressats durant l’any, amunt i avall, marcats pels horaris, com per embarcar-nos a l’odissea d’agafar un avió. Haver de fer hores de cua als mostradors per facturar les maletes i que després es perdin. Que no tenim platges ni rius a Catalunya per banyar-nos-hi? I muntanyes i cims per escalar? I restaurants per degustar bon tiberi?

Felicito als que ens hem quedat aquí. Als que hem sigut espectadors i no hem format part de la competició. Als que ens hem quedat a fer companyia als presos polítics. Perquè recordo que malgrat sigui estiu, continuen estan tancats. Què ha passat aquests tres mesos que no se n’ha gairebé parlat? Estem massa enfeinats buscant vols i hotels que no tenim temps de manifestar-nos? 

És setembre i es torna a parlar de llaços grocs. I d'aquí poc, l'11 de setembre tornarem a cridar LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS. Però mentrestant ja hauran passat el primer estiu a la presó.