Fa temps que no es veuen les postres de pastisseria dels diumenges. La tradició era creuar-se a la plaça de l'església, mentre uns feien el vermut amb quatre patates i olives i un Bitter Kas, els altres duien els dits les postres que omplirien la sobretaula.
Què ha passat amb les safates de pasta seca, els braços de gitano de nata i crema, la merenga, el tocinillo de cielo, ...?
On ha quedat el dolç que ens feia senyors? Aquell dolç per arrodonir les tardes de diumenge.
Per què sols fem postres per festes de Nadal o quan anem al restaurant? I si fem postres a casa és un iogurt o una fruita, quelcom ràpid. Per què no ens permetem unes postres de pastisseria? Tenim por que ens engreixin? No ens engreixa més el sucre ocult dels productes processats que comprem pel dia a dia?
Si el nostre dia a dia es basa en una alimentació, ja no diré saludable, sinó amb aliments que la terra ens ofereix, com abans, podem gaudir d'un bon dolç el diumenge!
Tan sols amb aquest fet, fomentem la cultura gastronòmica i no deixarem desaparèixer els postres que ens han acompanyat durant segles.
S'està perdent la base de la nostra alimentació, igual que les tradicions culinàries, processos de cocció i cultura gastronòmica.
Preferim postres importades d'altres països com cheescakes, coulants de xocolata amb gelat de vainilla, carrot cakes, sacher, ... abans que unes postres de músic, una crema catalana, un flam d'ou amb nata, uns carquinyolis amb moscatell o nata amb maduixes. Per què les preferim? Volem provar nous gustos? Tenim massa influència d'altres països? O és que no coneixem prou les nostres postres?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada