Els ovaris, un antítesi. Que no s'entenen entre ells? O potser no s'accepten, o no s'agraden? Per què són tan diferents? El que vol un, no ho vol l'altre.
Diuen que cada dona és un món, que cada menstruació és diferent però hi ha un mes de cada.
Un mes fa dolor, un mes no la sents ni arribar. Un mes que et menjaries un bou, un mes que sols menges el que toca. Un mes de dolços, un mes de salats. Un mes d'esport continu, un mes de seure a la cadira. Un mes que et sents princesa, un mes que et pesen fins i tot les ungles. Un mes que els carrers es fan curts, un mes que les distàncies són eternes. Un mes que voles, un mes que t'arrossegues. Un mes de llàgrima fàcil, un mes de somriure emmarcat. I tot plegat, per esperar que arribi, i quan arriba encara no s'ha fet la pau perquè el cicle torna a començar.
Vull dir que no són quatre dies de sang, sinó que l'esperem, la vivim, la sentim i la tornem a esperar.
Ara toca l'altre mes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada