SOBRE L'OLI DE PALMA ... (Part 1)

El passat diumenge, Tv3 va emetre el  documental "VÍCTIMES DE L’OLI DE PALMA" en el programa de 30 minuts. 

Quina visió tenim sobre l’oli de palma? Quins són els maldecaps a Espanya i a Indonèsia? Per què se'n parla tant? D'on neix aquesta controvèrsia?

Indonèsia és el primer productor d'oli de palma, produeix més de 160 milions de tones l'any (7 són destinats a Europa).

Aquest oli vegetal és el més utilitzat arreu del món per a la fabricació de xampús, sabons, cosmètica, combustible, productes alimentaris, ... És un greix de baix cost econòmic que prové de la polpa del fruit de la palmera (Elaeis guineensis). El fruit és vermellós per l'alt contingut en beta-carotens i de mida d'una oliva. Cada fruit conté un 30-35% d'oli. 

L'oli de palma és un greix barat utilitzat arreu del món per a la fabricació de xampús, sabons, combustible, productes alimentaris, etc. La seva composició nutricional és de 50% de greixos saturats i 50% de greixos insaturats.

Les empreses productores d'oli de palma (com Wilmar, Musim Mas, Bunge, Cargill, etc) són les responsables de molts incendis provocats a les selves d'Indonèsia. Cremen hectàrees de terreny per plantar-hi palmeres i incrementar la producció d'oli de palma.

La demanda d'oli de palma està en constant creixement, per això s'ha multiplicat per quatre el monocultiu d'oli de palma.

Els habitants de Jambi, Sumatra i de tota la regió d'Indonèsia, viuen sota un núvol de boira tòxica carregada de sofre. A causa d'aquesta immensa contaminació, hi ha molts casos de danys cerebrals i morts pel fum tòxic. A més, estan en constant protesta front a aquestes grans productores perquè talen els arbres i s'ha apoderat de les seves terres quan sols tenen el 50% del terreny. Per tant, els petits productors s'han quedat sense veu ni vot, sols tenen un 10%. A més, aquestes empreses contaminen l'aigua, llencen tots els residus de les seves plantes de producció als rius.

Aquesta protesta neix de la relació que tenen els indonesis amb la Terra, la selva els ha donat vida durant molts segles. Per ells, aquesta tala d'arbres significa la destrucció del planeta i la pèrdua de la seva identitat.

Una palmera produeix 40kg d'oli de palma a l'any, per tant, una hectàrea de terreny produeix entre 400 i 500 kg d'oli de palma. Molts treballadors d'aquestes plantacions no tenen contracte ni assegurança, surten de casa a les dues de la matinada i no tornen fins a les 15.00h de la tarda. No hi ha transports que els faciliti la seva anada i tornada de les plantacions. Com s'omplen aquestes hores de treball? Una dona ha de recollir els fruits de 3 hectàrees, escampar 12 sacs d'adob i treure les males herbes d'una hectàrea, si no li abaixen el sou. Al dia guanya màxim 7€. 

Amb el que guanyen els petits agricultors queno formen part de les grans multinacionals, sols en tenen per sobreviure, no poden comprar adob per les seves plantacions.

Per tant, les plantacions d'oli de palma són una violació dels drets humans, desforestació i conflictes per propietat de terres. A més, volen conservar els seus terrenys per plantar arròs, ja que al llarg dels anys els camps es tornen més fèrtils, tenen millor producció i un major benefici. En canvi, en el cas de les plantacions de palmeres és el contrari, al cap del temps rendeixen molt menys.

Segons dades de La Vanguardia, a Espanya es consumeixen 9,09 grams d'oli de palma per càpita cada dia. La principal aplicació d'aquest oli és industrial (biocombustible) amb un 83% d'importació; en segon lloc és per la indústria alimentària amb un 10,3%; per últim, l'ús de la indústria química i alimentació animal amb un 6,7%. Els productes on s'utilitza aquest oli són en margarines, brioixeria, xocolata i derivats, gelats, pastisseria i plats preparats.

QUÈ DIU L'OLI DE PALMA CERTIFICAT?

Per una banda existeix l'oli de palma convencional i per l'altra s'ha creat la RSPO (Roundtable on Sustainable Palm Oil) fundada el 2004. És una organització sense ànim de lucre que pretén unir els sectors de la indústria d'oli de palma (productors, distribuïdors, fabricants i ONG's mediambientals per controlar la producció i exigir la sostenibilitat en un futur.

A més, ha creat un sistema de certificació que estableix criteris per garantir que la producció respecti els drets laborals de comunitats indígenes. Tot i això, els seus estàndards no es compleixen. Tal com es contempla en el reportatge de 30 minuts, RSPO prohibeix el treball infantil però els nens segueixen explotats, recollint fruits que han caigut a terra, omplen uns 5 sacs al dia.